L'AUTOR: VIDA I OBRA

VIDA (Viquipèdia)



    Quim Monzó va néixer a Barcelona l´any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d´Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja. L´any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha publicat onze llibres de narrativa i deu d´articles. Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d´Or al millor llibre de l´any, el dels Escriptors Catalans i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d´Or. Més sobre Quim Monzó: http://www.monzo.info/


     

    OBRA 
       Narrativa
      Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant-força matusserament- l'univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.




      Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury és una obra que reuneix quinze contes i relats de l'escriptor Quim Monzó: "Redacció", "Thomson, Braun, Corberó, Philishave", "Préssec de poma", "La dama salmó", "Cacofonia", "Globus", "El nord del sud", "Trucs", "Nines russes", "To choose", "La carta", "Quatre quarts", "Un cinema", "El regne vegetal" i "Oldeberkoop".
      Va ser publicada l'any 1980 a Quaderns Crema i el 1981 va aconseguir el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig. (Wikipedia)




       La matinada d'un u de gener, l'Heribert es desperta amb la sensació que no ha canviat únicament d'any: els objectes i les persones que l'envolten se li apareixen cada cop més distants i injustificables. Artista al cim d'una fama àrduament conquistada, quan ara es posa davant de les teles en blanc ja no té ganes de pintar-les. Avorrit, s'adorm mentre fa l'amor amb la Hildegarda, descobreix que l'Helena (que és, alhora, la seva muller i la seva galerista) l'enganya amb un quatreulls extravagant, i no sap com seduir una adolescent (i és ella que finalment el sedueix a ell, que es deixa fer, apàtic)...





      Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

       








        • 1999: Vuitanta-sis contes.

        Traduït a més d'una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d'una llengua literària moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L'illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l'exigència i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interès popular, com a El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hi aquella mateixa exigència i rigor. Vuitanta-sis contes n'és el resultat. El lector hi apreciarà el millor Monzó.
        • 2001: El millor dels mons.

           Conté tretze contes i una nouvelle tenyits d'una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu. Monzó suma -a la mestria demostrada en els llibres anteriors- noves estratègies narratives, i fa servir amb originalitat tota una gamma de tons que confereixen a El millor dels mons una força singular i ens el mostren com un innegable nou pas endavant.





        Aquest llibre recull tres relats de Quim Monzó. En rigor no són contes nadalencs estrictes, perquè defugen les regles i els objectius tradicionals del gènere, fins a esdevenir tres contes clarament monzonians. La seva mirada gens convencional ens condueix pels viaranys d'un Nadal desacostumat, des d'una perspectiva nova, festiva i satírica que Ramon Enrich illustra amb esperit paral·lel, fresc i descarat. Una peça única per llegir a la vora de la xemeneia, o del televisor.





         

         Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

         

         

         

         

         

        Reculls d'articles

        • 1984: El dia del senyor.


        El dia del senyor és una selecció dels millors articles de Quim Monzó apareguts a la premsa barcelonina durant els primers anys de la dècada dels vuitanta. És la crónica dels vuitanta que Monzó ha continuat a Zzzzzz... a La maleta turca, a Hotel Intercontinental, a No plantaré cap arbre i a Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.



        Els articles de Quim Monzó són peces literàries sovint a un pas del conte. Són irònics, sarcàstics o pessimistes, però sempre es miren amb frescor els clixés socials, polítics i culturals que ens envolten. Hotel Intercontinental és el quart d'un seguit de sis reculls: El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1984) i Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1988). Un rere l'altre, aquests sis llibres formen un dietari desacomplexat, una crónica metòdica i atípica.


          1987: Zzzzzzzz. 
          1990: La maleta turca.
          1991: Hotel Intercontinental.



          1994: No plantaré cap arbre. 
          1998: Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes.
          2000: Tot és mentida.




          2003: El tema del tema.

           2004: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn.
          2010: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates.





            Suscribirse a: Entradas (Atom)