NARRATIVA


La narrativa forma part de la producció literària en la qual l'autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.

Per altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius (encara que la ficció acostuma a barrejar-los), als expositius (on hi ha una explicació, com als llibres de text), als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, pot trobar-se en textos de no ficció.



2.1 GÈNERES NARRATIUS CLÀSSICS

  • Novel·la: la novel·la és una narració de prosa, d'una extensió considerable, en què es relaten les vivències d'un o més personatges. Normalment, consta de tres parts: el punt d'arrencada, que sol ser una situació conflictiva a partir del qual se sol fer el desenvolupament dels fets; i el desenllaç de la història, que pot acabar bé o malament.
  • Epopeia: és un gènere èpic (pertanyent a la narrativa) que s'acostuma a escriure en vers. És pròpia dels primers estadis de la literatura occidental. La majoria d'epopeies van ser pensades per a la seva transmissió oral i explicaven en diferents episodis les aventures d'un heroi.
  • Llegenda: Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mite.
  • Faula: Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final.
  • Mite
  • Conte: és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real.
  • Epístola: és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa. En aquest darrer cas s'escriu la lletra inicial en majúscula.
  • Sermó

 






2.2 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA NARRATIVA

  • Tota narració conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte. Aquests personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus pensaments, que es poden reproduir en estil indirecte.
  • Hi ha un narrador que conta els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir una determinada interpretació de la història (que acostuma a estar narrada en passat).
  • La història és fictícia i el narrador també (encara que sigui el propi autor), tot i que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.

La història pot coincidir o no amb la trama i amb l'ordre en què es presenten els fets al lector, ja que la comunicació és diferida

1)    L'argument i el tema

L'argument
És la successió de fets que conformen una història. És a dir, el resum de la història.
El tema
És la idea que l'autor d'una narració ha volgut explicar o transmetre. Normalment s'enuncia mitjançant una paraula o frase.

2)    L'autor i el narrador

L'autor
És l'escriptor, la persona que inventa la història.
El narrador
És el personatge de ficció que fa servir l'autor per transmetre la història.

 

3)    El punt de vista narratiu

En una narració, el punt de vista és l'òptica amb la qual el narrador ens explica els fets. Hi ha dos tipus bàsics de punts de vista (o focalització, segons la narratologia):

§  Intern: si el punt de vista és intern, el narrador participa en la història, és a dir, que parla en primera persona, ja que és un personatge més de la història, normalment el protagonista.

§  Extern: si el punt de vista és extern, el narrador és un simple observador que narra els fets amb distanciament. Està en tercera persona.

El narrador pot explicar els esdeveniments des de dos punts de vista:

El narrador en 3a persona: no forma part dels fets que succeeixen. Els pronoms que s'utilitzen són ell,ella,ells,elles.
Narrador omniscient
És aquell que ho sap tot dels personatges i de la història. Passat, present i futur dels protagonistes.

Narrador objectiu

Actua com una càmera fotogràfica. Només explica el que veu i es manté al marge de la història.
El narrador en 1a persona: forma part de la història. Els pronoms que s'utilitzen són jo i nosaltres.
Narrador protagonista
És el personatge protagonista principal de la història. Els fets que van passant a la història li succeeixen a ell.
Narrador testimoni
És un altre personatge que actua com a testimoni dels fets. En cap cas és el protagonista de la història.

4)    L'espai i el temps

  L'espai és el lloc, imaginari o real, on succeeixen els fets i actuen els personatges. El recurs bàsic utilitzat pel narrador per pintar els espais és la descripció. Aquesta pot ser:

Objectiva
El narrador intenta descriure un lloc amb el màxim de realisme possible. Allò que s'ha descrit sembla una fotografia.
Subjectiva
Quan a la descripció, els sentiments i sensacions del narrador són visibles. El narrador transmet la seva pròpia visió del que descriu.

 En una narració podem trobar tres tipus de temps diferents:

Històric
És l'època en què se situa l'acció: segle XVII, XX, als anys cinquanta, etc.
Narratiu
És la durada de l'acció: tres hores, dos dies, vint anys...
Verbal
És el temps verbal que es fa servir en la narració.

5)    L'estructura d'una narració

És la forma com està organitzada i ordenada una narració

a) Introducció, presentació o plantejament: És la part inicial, on formalment es dóna a conèixer l'ambient en el qual la història es desenvoluparà. Se solen detallar les característiques dels personatges principals (que pot incloure el seu passat, present, actituds, psicologia, etc.), les característiques del lloc (no sempre es defineix exactament o potser no s'esmenti en absolut), el temps i el començament de la història. En aquest punt els personatges comencen a desenvolupar el problema que conduirà al clímax de la història.


b) Desenvolupament, complicació o nus: Aquí ocorre el punt culminant, l'acció transformadora de la història. És el moment on la tensió narrativa arriba al seu punt més alt. La tensió finalment explota, suplint la manca indicada en el marc escènic i transformant la situació problemàtica que va motivar la trama.


c) Desenllaç final: El desenllaç és la secció final on alleuja o dissipa la tensió narrativa. Explica les conseqüències de l'acció transformadora i descriu la situació final dels personatges de la història.


. Podem destacar tres tipus d'estructures:

Segons la
 distribució
Estructura externa
És la forma en què apareix dividida una narració:
capítols parts, etc.
Estructura interna
És la manera de distribuir els successos al llarg de la història narrativa.
Segons el
 final
Estructura oberta
La història no es tanca amb un final que li doni sentit. El lector ha d'imaginar aquest final.
Estructura tancada
La narració té un final i no admet continuació. El lector coneix perfectament com acaba la història.
Segons l'ordre
Estructura lineal
Els fets es desenvolupen seguint un ordre cronològic: plantejament,nus i
 desenllaç.
Estructura discontínua
Es trenca l'ordre cronològic, sobretot per afegir escenes del passat en el present (salt enrere-flashback).



6)    Els personatges

Podem classificar els personatges segons dos paràmetres diferents:

Segons la
 Funció
Personatges principals
Són els personatges sobre els quals gira tota l'acció de la narració.
Personatges secundaris
Són aquells que no són tan fonamentals per al desenvolupament de la història.
Personatges fugaços
Són com pinzellades. Surten un moment a la història i després ja no tornen a sortir.
Segons la
 seva caracterització
Personatges plans
Són aquells en què el seu caràcter no evoluciona al llarg de la narració.
Personatges rodons
Es defineixen per la seva profunditat psicològica i perquè el seu caràcter va canviant al llarg de la història.

7)    El diàleg en el relat

El narrador introdueix el diàleg de dues formes:

L'estil directe
El narrador reprodueix les paraules exactes d'un personatge. Normalment va entre guionets o cometes.
L'estil indirecte
No es reprodueixen les pròpies paraules, sinó que el narrador les modifica per integrar-les en el relat. No s'utilitzen guionets o cometes.